Damaris Gelabert. Qui es? Que fa?

Pedagoga, musicoterapèuta, autora i cantant de cançons infantils. És llicenciada en Filosofia i Ciències de l’Educació per la Universitat de Barcelona, especialista en Musicoteràpia i graduada amb honors pel Berklee College of Music de Boston (E.E.U.U.). Educadora de massatge infantil, creadora del mètode Totsona d’Estimulació Musical a l’etapa 0-6 i pionera a Espanya de les Cançons Personalitzades.

L’any 2012 inaugura l’Espai Totsona situat a Cardedeu (Barcelona) a on es troben les oficines de Totsona i a on imparteix tallers i cursos per infants (0-6 anys) i les seves famílies junt amb cursos per mestres, educadors i tots aquells interessats en el món de la música i la primera infància.

Aquí l'enllaç a la seva pàgina web on veureu tots els seus vídeos i cançons, cançons personalitzades, notícies i la seva agenda on fa tallers i xerrades.

http://www.damarisgelabert.com/ 

Dibuixos FRATO.

BIENVENIDO FRATO

Francesco Tonucci, FRATO

Francesco Tonucci (Fano, 1940), també conegut pel pseudònim "Frato", és un pensador, psicopedagog i dibuixant italià i autor de nombrosos llibres sobre el paper dels nens en l'ecosistema urbà.

Com molta gent li mena per la seva vocació per la infància s'ha fet mereixedor del títol de "niñólogo".

Tonucci critica l'escola actual i proposa diverses modificacions tant a l'escola com en la seva forma de treballar.

Les principals són:

• Deixar temps als nens per les tardes perquè facin coses diferents i després tinguin temes de conversa per parlar a classe. Això requereix no manar massa deures, ja que passen prou temps a l'aula.

• Donar-li més poder i llibertat als nens; que aquests siguin el centre de formació explicant les seves experiències.

• Tonucci recolza l'ús de la lectura en veu alta dels llibres a classe.

• Sosté que els nens no són recipients buits que cal omplir de coneixements; aquests tenen les seves pròpies vivències i formes de pensar. Cal escoltar-los i crear entre tots el coneixement. També són capaços de mantenir la seva concentració durant una bona estona en un joc, però això no interessa a l'escola; perquè no ajuda a elaborar lògicament les dades. Tonucci explica que a l'escola s'ha de tenir més en compte el divertiment.

• Afirma que si ens centrem en el que se sap fer, més que en el que no som capaços de dur a terme, tindrem nens mes motivats i menys frustrats que ajudaran a un futur a crear persones més segures de si mateixes.

• El professorat d'aquest tipus d'escola ha de ser capaç de promoure totes aquestes idees, donar suport al treball en grup i incloure a la família, la cultura ... a l'escola.

Tonucci defensa aquesta idea en una entrevista publicada: "si els nens participen activament en la gestió i en la presa de decisions escolars, com l'estipulació de les regles que s'aplicaran en els esplais, el nen no se sentirà esclau, sinó un ciutadà lliure i sobirà, un dels objectius que ha de perseguir una escola democràtica."

No hagas, ten cuidado, date prisa... NO!

5 Reglas para Cocinar con niños PADRES.

Un altre gran vídeo d'IKEA, en què surt aquest gran petit, fent una mica de burla als adults que imposen les seves regles a l'hora de fer coses ja sigui a casa o fora d'ella i exposant el seu pensament i donant una lliçó de com se sent en el dia a dia. DIGNE DE VEURE I ADMIRAR.

Curtmetratge "CUERDAS"

"CUERDAS", és el nou curtmetratge d'animació escrit i dirigit per Pedro Solís García.

Narra una tendra història d'amistat entre dos nens molt especials però també és una obra que parla de valors i il·lusions.

Deixo l'enllaç per visitar aquesta pàgina on parla mes sobre aquest curtmetratge, explica d'on va sorgir la idea i el vídeo perquè ho pogueu veure.

És entendridor sens dubte i dóna una bona lliçó per a molta gent que avui en dia segueix tenint molts prejudicis a la vida.

CUERDAS

Club Super 3. Cançó Si tu vas al cel.

Si tu vas al cel amb patinet

fes-m'hi un bon lloc que hi pujo jo.

Si tu vas al cel amb patinet

fes-m'hi un bon lloc que hi pujo jo.

Airí, airó! Airí, airó!

           

Si al cielo vas patinando

hazme un lugar que subo yo.

(BIS)

Airí, airó! Airí, airó!

Si tu vas au cel en patinnant

fais un petit trou que je monte là.

(BIS)

Airí, airó! Airí, airó!

En un got no hi pot haver-hi hagut

mai vi del fort sense un embut.

(BIS)

Airí, airó! Airí, airó!

Ja mai jalem ni jalarem

fa mal aquí, fa allà.

(BIS)

Airí, airó! Airí, airó!

Romanitof, cruxepitaf,

Estrangulapof, amb aigua naf.

(BIS)

Airí, airó! Airí, airó!

A CONTINUACIÓ EL VÍDEO DE LA CANÇÓ AMB LA LLETRA.

Cançó La màquina d'escriure.

En grups, el grup sencer, amb el company de davant, fent una fila índia, a terra o on sigui, mentre escoltem la màquina d'escriure fem que escrivim a l'esquena del company de davant i en escoltar la campana "Cling", fem que passem de línia com en la màquina d'escriure donant un petit cop cap a esquerra o dreta al pèl del company, bufanda o en la mateixa esquena.
Així fins que acabi la cançó.

• És un bon recurs per veure els reflexos que tenen els petits i veure si són capaços d'anar al temps del so.

Molt divertida, personalment em va agradar molt fer-ho amb les noies de la meva classe.

A continuació el vídeo de la cançó 

"La máquina de escribir. L. Anderson. 

Dir: Miguel Roa. Máquina de escribir: Alfredo Anaya"